Page 10 - una_historia_de_cent_anys

JOSEP M. GASOL
EI Semanario de Manresa ho notificava al public, aquell mateix dia: «Se participa al público que la imprenta de este periódico pasará desde
hoy a ser propiedad de la razón social de Torrella y Vives, cuyo estableci miento se trasladará en breve a la calle de Arbonés, vulgo Clavetaires, nú mero 15». (La impremta Trullás estava situada al carrer de Sobrerroca,
núm. 9; havent-ho estat fms pocs anys abans al 3 del mateix carrer, gairebé a tocar la Plaga Major o de la Constitució.)
Josep Torrella i Domingo Vives, socis i novells propietaris de la Im
premta, el mes de marg de 1878 van instal.lar-la al local esmentat del ca rrer d'Arbonés o deis Clavetaires. En morir Josep Torrella el 24 de marg
de 1880, a l'edat de 36 anys i deixant la vidua amb dos filis petits, la raó social va titular-se de Domingo Vives i Vda. de Torrella. Fins que, el dia primer d'octubre de 1882, adoptava el nom á'Impremía de Sant Josep i es traslladava deis Clavetaires a les Piques.
MOTIUS D'UN PATROCINI RELIGIÓS
Amb el canvi de nom i coincidint amb el de domicili, els socis impres- sors Domingo Vives i Josepa Martí, vda. de Torrella, s'emparaven explíci- tament «sota l'especial, poderosa i eficag protecció» del patriarca Sant Jo sep, devoció característica notable de la pietat popular d'aquell temps a casa nostra. Domingo Vives i el difunt Josep Torrella eren congregants ac tios dels Joseps -Congregació de María Anunciada i Sant Josep, iniciada l'any 1864 a la capella de la Mare de Déu de la Guia i instaurada canóni- cament tres anys després a l'església de la Santa Cova-, en la que figuraven una multitud d'homes casats de tots els estaments socials i de la que sorgí el famós Cor de Sant Josep, fundat el 1877 i convertit aviat en societat co ral claveríana.
El darrer quart del segle xix foren els anys del boom -acceptem, per la seva rotunda expressivitat, aquest modem barbarísme- de la devoció Jose
fina. El papa Pius IX, el 1870, havia declarat sant Josep patró de l'Església
universal. Lleó XIII el proclamaría «patró i advocat de les llars cristianes»,
l'any 1889. El 1881, amb el producte de la subscripció oberta per una re
vista de propaganda Josefina, el Ilibreter barceloní Josep M." Bocabella
-fundador, uns anys abans, de l'Associació espiritual de devots de Sant Jo-
sepy- adquiría un solar de l'Eixample de la capital catalana, en el que, el dia de Sant Josep de 1882, sería col-locada la primera pedra del futur tem
ple de la Sagrada Familia.
Molt poc temps després, a Manresa i a la Impremta de Sant Josep,
s'iniciava la publicació de El Obrero Católico, amb el subtitol: Semanario escrito por y para la clase obrera y dedicado a San José. La redacció i l'ad- ministració del setmanari coincidien en el mateix domicili de la Imprem ta. Entre el 19 de marg de 1883 i el 10 de marg de 1886, van sortir-ne
60