Page 27 - civtat9

Bornet> (25 bis), «Bodegó» (22) i cLleona>, de R. Martí i Alsina; «Visca la Pepa!» (194), de Simó Gómez; el paisatge roma (57) i tots els aiguaforts i dibuixos de M. Fortuny, és senziiiament vergonyós que per manca de consignació o per manca d'interes no hagin passat a nodrir la comentada coriecció ciuta- dana d'Art Contemporani.
***
Ara que pariem de coses que afecten ai nostre Museu, será bo de recordar que el nostre amic Joaquim Folch i Torres s'ha vist obligat a deixar la Direcció deis Museus d'Art i Arqueología de Barcelona i la Secre taria de la Junta deis mateixos.
Joaquim Folch, home de passió, ha treba- llat molt i molt mentre ha desempenyat els seus carrees. No era, per tant, un burócrata sinó alguna cosa més. Ben segur que si Joa quim Folch i Torres hagués pertanescut es- trictament al gremi de la burocrácia i no hagués posseTt virtuts que l'en feien desta car, a hores d'ara signarla beatíficament la nómina.
Folch ha rebut, en l'hora de la destitució,
mostres d'afectede col legues estrangers, al-
guns deis quals han demanat la seva col'la- boració per a llurs estudis.
En aquest moment rebi 1'antic director deis Museus d'Art i Arqueología de Barcelo
na, el nostre afecte sempre lleial. ***
Abans de la inventariada exposició de mestres vuitcentistes, a les Galeries Laieta-
nes, s'exposá un bon tast de Tobra de Joan Llimona: pintura anecdótica, religiosa i pai-
satges. Llimona fou un artista complet: ob-
jectiu que ben vela pluralitat d'aspectes sense deixar mal d'elevar-los a una certa categoría
ideal — sentimental sovint.
Llimona fou, sobretot, un pintor i Ies seves
obres més purés foren donades especialment a la fi de segle: quan el modernisme al Rusi- ñol arribava a Barcelona i Llimona l'ingeria, traduint-lo d'una manera molt més saludable. El reialisme idealitzat de Joan Llimona era en aquells temps d' una densitat pictórica notable: una série de teles gairebé totes in- quibides en la petita i última sala de les Ga leries Laietanes ens emocionaren aquests dies per llur reialisme líric, ben pictóric. Dar- reres Pasques, i La Visita del Párroco, son dues teles de gran pintor, que ha sabut su
perar totes les anecdotes.
Es bo també, en aquesta hora en la qual
tots els cerebralismes triomfen, trobar-se amb
una obra com la del pintor Llimona, xopa de
sentiment; sentiment conduit en els bons moments pel bon seny pictóric.
***
Cal inventariar ací l'exposició de Salva dor Dalí, i la del pintor Parear, quant ais
paisatges.
De Dalí, cal dir que juga massa amb
les troballes deis altres perqué es pugui
qualificar d' avantguardista. A més, el set
objectiu és més aviat madrileny que parisenc o simplemerit francés; en escriure aqüestes
paraules vull significar, sobretot, que entre l'art de Dalí i de Joan Gris per una banda, i l'art d'un Matisse, d'un Derain o d'un Picas so per l'altre, hi ha una delicada qüestió de gust que els separa.
Rafel BENET
-19