Page 96 - civtat20

mismo Diablo en figura de Coracero, Ma meluco, Velite, ni Dragón» (')•
Represents un gran esforq, de merit re- iievant, el fer sortir cada dia aquest valent periodic.
Sostingué fortes poiémiques amb el Dia rio de Barcelona, aleshores en poder deis
franceses. Tenia correspondencia amb el Diario de Gerona, i el de Cervera, Badajoz,
Santiago, Granada, Cartagena, Gazeta de Zaragoza, etc., etc. Aquests, especialment el Diario de Cervera, copiaven sovint noti cies del Diario de Manresa. 1 així, indirec-
tament, es pot saber qo que aquest deia
INVECTIVA
CONTRA EL MAYOR TRAYDOR DE EL VNIPERSO Y NARRACION DE LAS HAZAÑAS DE LOS CATA ÍANES CONT&A JEL ENEMIGO DEL GENERO HUMANO,
Europa, que el 28 á las 12 y media del dia aco
metió el enemigo esta
Ciudad, con ánimo de pe netrar a toda costa». El
resultat fou, segons l'es- mentada Gazeta, que 1 e- nemic tingué moltíssims
en molts números que no han arribat fins a n o s a i t r e s .
Tots aquests periodics semblen escrits
per la mateixa ma. Són molt religiosos. Així, a Saragossa, ho deuen tot «a la Soberana
Reina que vela sobre su electa ciudad»; i
grácies a ella, després de trenta hores de
bombardeig, «no se ha arruinado edificio al guno ni prendido fuego» ('). A Girona esti-
morts i ferits, el cálcul exacte deis quals no es
pot fer, tenint en compte que per a dissimular llur pérdua, els mateixos franceses els llan-
Qaven al riu i a les céquies; peió, «no se duda que los muertos en aquel dia son lo
menos de 1.000 á 1.500 ... Por nuestra parte solamente se cuentan de 4 á 6 muertos y
algunos pocos heridos; circunstancia que
teratura de la guerra els escrits manresans d'aquels dies. Les seves exageracions i me
gué al comenqament la Iluita indecisa, fins
que el baluart de Sant Narcís, «para que
confesemos que todo lo debemos á nuestro
gran Protector, con tres tiros a metralla, xactituds són disculpables. Ho
destrozó al enemigo, le dispersó, y obligó a
retirarse, dexando los fosos y campos inme diatos cubiertos de cadáveres y heridos» ('). En els escrits del periode més fort de la
guerra, totes les batalles són altres tantes victories per ais franceses i per ais espanyols;
i els uns i els altres les consegueixen sense pérdua de la seva gent i amb baixes espan-
(1) Diario de Manresa del 17 octubre 1808
(2)AquestbombardeigdelaciutatdeSaragossacomen ta a les 12 de la nit del 30 de juay de 1808,
(3) Se prosigue el detalle de ios ataques dados por los Franceses deia ciudad de Gerona. Jullol de 1808.
198
En un comunicnt al Capita General de
l'Aragó, D. Josep Palafox, es diu que en la batalfa ie, bU dt CS'á
re„:eTrsl^a^" os tui y un he. rido de nuestros Somatenes» ( j-
En aquest escrit -- que no te "P historie — es confonen les dues a a Bruch, tal com succeeix en alguns altres
I ^jmpra página de la colMecció (I) Fula enganxada a la pritn^^j^ tí
del Diario de Manresa, de ¿uerra de la Indepen
dí) Arxiu municipal de Manresa. dencia.
toses de l'enemic. Tais fets d'armes havien d'ésser «la salvació d'Europa».
Una enérgica proclama del Cuartel Ge
neral de Zaragoza, del 16 de juny de 1808,
diu: «Aragoneses: ...El 15 de junio hará co
nocer á toda Europa vuestras hazañas, y la
historia la recordará con admiración. Haveis
sido testigos oculares de nuestros triunfos
y la derrota completa de los orgullosos Fran ceses que osaron atacar esta Capital; 700
muertos, un número considerable de heri
dos, etc., etc.» (').
La Gazeta extraordinaria de Valencia
del 1 de juliol de 1808, diu: «Nos apresura mos á anunciar á toda la
puede contarse por cosa prodigiosa».
No havien d'ésser una excepcio en la li