Page 89 - civtat20

En batejar-lo li posaren els noms de Ra Estudiá després Teologia Moral a Sol
sona. Durant aquest temps va adjudicar-se-li Ramon Montanyá i Fexes, estudiant, i Fran- un benifet de residencia en la Col'legiata de
mon, Segimon i Francesc; essent padrins
cesca Ubach, muller de Josep Ubach, de Manresa, i per aixo canviá de bisbat. Se'n
Vacarisses (').
Aquest estudiant fou més tard el Dr. Ramon
Montanyá, canonge de la Seu de Manresa. A
el! es deu el que son nebot i fillol, del mateix
nom, vingués a parar a Manresa, essent també canonge de la Seu d'a- questa ciutat.
Seguí, dones, la car rera eclesiástica; i amb
forqa IluYment.
Va estudiar Humani-
tats i Filosofia a Solsona, en el ColMegi de Pares
Dominies.
Ais 21 anys d' edat
marxá a Cervera, on per-
manesqué cinc anys, es tudiant quatre cursos de
Teologia Dogmática, en la qual Facultat fou ma-
triculat per a l'any de pa santía. 1 obtingué el títol de Doctor en aquella Uni- versitat en 1778, amb
tots els honors de prime ra classe i «nemine dis
crepante».
(1) Arxiu parroquial de Be- sora.
aná a Vich, acabant sos estudis en el Semi-
DoKientos setenUj j dos ntrivedís.
SELLO SEGUNDO, AÑO MIL OCHOCIENTOS Y OGH(
«Ais deu de Agost del any de
la nativitat del Señor de mil set
cens cinqiianta dos, io lo Rvnt. An
ton Sunyer Pbre. y Rector de la
Iglesia Parroquial de St. Saturnf
deBesoradel Bisbat de Solsona,
en les fons baptismals de aque
lla y segons rito de Sta. Mare
Iglesia, he batejat á Ramon, Sagimon, Francisco, fill llegí- tim y natural de Francisco Montañá y Fexas» etc.
De la familia Montanyá se'n tenen noticies certes a par tir de l'any 1222, amb En Bernat de Montanyá. = Genqrn- cions de la casa Montanyá desde Vany 1222.
De cán Montanyá n'aixecá els plánols fa pocs anys Vlnstitat d'Estudis Catalans, i figuren en una col'lecció de
plánols de cases catalanes.
Una lápida de cán Montanyá,és avui en el Museu episco
pal de Solsona.
Albo f^C.i/3 LA.^xltvyvt-Ci, uex: iavxt^y.r
nari Tridentí, i ordenant-se de sacerdot en 1780.
Vingué a residir definitivament a Man resa en 1784; on, demés de l'esmentat beni
fet, va servir en qualitat d'econom a la veina
església parroquial de Sant Iscle, des de 1785 a 1804.
— 191
X3Í a&ÜtUAA*.
(JocaC ££A
¿La. íUxiyeíC^tA i<\J corc í*"' ¿LA IÍ^ííaÍ'K CÍC^CL^
lccdXcil^yCty.^£4, (le.^ CvCA^O'^A
^Wt A, U tOlAAAxlcuíO, A.
■pcijeo cLcy%.e,f.. A'yxy'Cá^ ¿í-w ¿ Cay'é^ttféLa,nÁA"Ut.tAA- Éia. 飿d. e<¿ 3t