Page 26 - civtat17

prestigi. Mai cap facultatiu no ha projectat i
dirigit a Maiiresa, obres de tanta importan cia. A i'aiiy 1322 se li encarregava el Pont
Non i les esgiésies de la Sen i del Carme,
obres totes de la major importancia. Els
consellers li assignen casa, li pagaven bé
tots els dies que romania a la nostra ciutat
i li sufragaven els viatges d'anada i tornada
de la capital. Malgrat aixo, resideix, ordiná-
riament a Barcelona, on es ven que té altres
encárrecs que no pot desatendre. Es creu
que és obra seva l'església de Santa Maria del Mar i ádhuc la catedral de Mallorca (')•
Un altre dia ens ocuparem d'aquesta qüestió i de la crítica de les obres de tan eminent constructor. Podem avancar que el seu estil és sobri i grandiós. El 24 de febrer de 1323 el seu apoderat a Manresa, el prevere Pere de Talamanca, rep del Consell de la Ciutat
els primers 150 sous per a I'obra del Pont Nou. La presencia d'aquest constructor motiva
que es decidís Tiniciacio d'obres que de
temps s'ajornaven. És de suposar que vingué de primer per parlar de com podria erigir se
la Seu, tota vegada que feia uns vint aiiys
que se'n pariava i es recollien donatius i
indulgencies a aquest objecte.
L'obra del Pont Nou, que ultra les almoi-
nes i prestacions personals, comptava amb la renda de tots els pontatges de la ciutat, es portaria a termeen pocsanys. Pero aquest
(1) Botiaventura Bassegoda — Santa Maria de la Mar. Llibre I.
impost de pas es feia odios a molts, sobretot, als forasters i arriba a produir avalots, que
la ciutat tenia de reprimir severament. A
I'Arxiu Municipal es conserva el curiosissim
desafio que fa Pere Planes del poble de
Montclós a tots els de la ciutat de Manresa
a 10 d'agost de 1514, per les grans tacanye-
ries dels pontatges, que nlngú na a nostra
Dona de Montserrat que no els tinga que
pagar; i si no tenen diners eis hi prenen la roba i a les dones los veis del cap. Per lo
qual, din en Planes, que vistos els grans clams de la gent ha decidit deslliurar-los de
tanta infamia, i haveui delliberat feme un tai cástic que será cástic vostre i exenipie deis aitres. Acaba dient que tants de oosaitres corn jo ne podré heure, de vostres persones e bensjo ne vos faré teñir lo mal nouell que mereixeu.
Aquest pobre Quixot, gairebé contempo- rani del de la Manxa, i igualment amb la déria
de voler corregir les injusticies humanes, in-
fluit pels Ilibres de cavalleries, en portaria de
cap alguna de molt sonada, per quant al peu del pergamí en qué consta el seu desafiament als manresans, s'hi llegeix, en carácter d'una altra má: Es estat escorterat lo present desafiador. Qui tali fará tall trobará
Amb aquests arguments tan contundents la ciutat pogué continuar el cobrament deis
pontatges i percebre un ingrés que permetia atendré la conservado deis diferents ponts i
48-
camins.
Alexandrk SOLER I MARCH