Page 67 - civtat15

El dol9 repós, per Joan Aras. — La tarda oberla, per Jaume Agelet i Garriga. — L' illa del gran experiment, per Onofre Parés. — Renadiues, per Frederic Giro-
nella. — Vária.
L'Editorial Catalana acaba de donar-nos una antología de la producció poética de Joan Arús, sota l'epígraf just de El dolq re-
pos. Cap altre títol no li hauria escaigut tant com aquest.
Així com hi ha poetes del dubte i el ne-
guit, de la jola i la recauda, n'hi ha també del repos. Joan Arús ha escrit els seus mi-
llors versos — i els més personals — en mo ments de pura delicia contemplativa. Ádhuc els temes íntims son glossats per ell d'una faisó tranquiria i benestant. El mateix dolor, si per cas apunta en alguna estrofa, ho fa veladament, com si temés trencar el cor har monic de les estrofes cantadores. En aquest sentit, dones, l'antologia de l'Arüs serva una unitat perfecta que no s'estronca del comen- ^ament a la fi.
Peí nostre gust, pero, on l'Arús ens apar més definit és en les cancons alades del seu
primer temps. S'ha pariat molt entre nos- altres de poetes musicals. Foes poden van-
tar-se, tanmateix, d'haver reeixit en un cons tant joguineig de ritmes i de rimes com l'Arüs deis primers Ilibres, una part dels quals és inclosa per ell mateix en el recull. Mal- grat llur facilitat expressiva i llur rima inex perta, en aquelles congons jovenívoles batega un doll d'adolescéncia i de frivolitat, que es manté frese a través deis anys. I és, per nosaltres, el que més s'adiu amb el tempera ment poétic de Fautor de Cangons d'amor.
Joan Arús, com ell mateix confessava en un deis seus primers cants, és una déu bro
lladora. El seu lirisme, més que en metáfores
retallados i concisos, es desfá en canqons fluTdes i alades com un vol de papallones o un giravolt de tulles al vent. Ell, a més d'al- guns poemes notables, ens ha donat algunos canqons que ens recordaran sempre més el seu esciat jovenivol. I aixo ja és prou per valorar un poeta i fer-nos-el estimar.
La tarda oberta, del poeta lleidatá jau me Agelet i Garriga, resident a Londres, és, en canvi, un Ilibre essencialment metafóric. El lirisme de Jaume Agelet es resol tot en metáfores belles i cisellades, algunos dignes d'ésser esculpides damunt d'un marbre blanc.
A més d' un excellent metafóric, és
aquest poeta lleidatá, un bon conreador de les composicions breus. Observen que els seus versos més purs son aquells que consten d'un nombre de sil'labes més curt. En els versos llargs repeteix massa els epitets. El mateix podríem dir de les seves composi cions: com més concisos son, més cristal- linos esdevenen. És un poeta, més d'ins-
cripcions (com alguns classics groes i llatins) que no pas de cancons. I la lirica moder na fa temps que és decantada per aquests
viaranys.
Ell concentra els vastos horitzons, els
bells panorames, les agudeses psicológiques dins l'encís d'uns poemes breus i, a voltes, sobiranament bells, on la sensibilitat té un espurneig constant.
La tarda oberta, el segon Ilibre de poe mes de Jaume Agelet i Garriga, és el germá gran de Domassos al sol. Un germá que d'Anglaterra estant ens saluda amb la nostra llengua, gentil i cordial albora.
Ens cal correspondre-li, dones, amb la mateixa gentilesa i cordialitat.
- 191
BIBLIOGRAFIA