Page 19 - civtat13

FEDERICO GARCÍA LORCA
EIs més aguts copsadors de l'actualitat
estética, estant repetint prou sovint que ar tistes i snobs son invoiuntáriament preocu-
pats per un nou pragmatismo classic per qué no es deixi de fixar i'atenció sobre 90 que, a i'ombra de la intel ligent creuada, glo- riosament s'acull.
De la mateixa manera que per lógica reacció a la truculéncia naturalista escau a les
noves promocions de novel'ladors i contis
tes, l'estaribot de llemineres imatgeries, no- drint de graciosa sao qo que suara i al su-
posat bon servei de la sensibilitat, trabucava
per dades periodístiques o fisiologiques, l'es- tructura artística, s'evoluciona via avant en
estética pictórica, madurant reflexionada- ment un nou concepte del classicisme.
El realisme a for^a de fixar la seva orien- tació no s'ha adonat que en voler fer-se més entenedor per a interessadament captar se la entendrida admiració deis sobtadament pervinguts al sel'leccionador aprenentatge, aixugava, al punt de produir-se, en les qua- litats anecdotiques, l'esperit de tota creació, és a dir, que mentre l'aparent perfecció de l'o/íc/ ha fet triomfadora I' escola, el pur orient, per insuficiéncia comprensiva de pin- tors i artistes, ha restat inédit.
Aixo explica la joiosa i circumstancial veheméncia amb qué l'impressionisme ha es- tat rebut. Inesperadament la sao bull en les terres que es creuen eixorques i, clivillant-
les, xarboten d'insospitada color prismática. Les noves corrents del gras i viu color forforescent en envair les antigües rescloses académiques, dominen els salons on s'aixo-
pluguen els corifeus de l'esvaTda norma. Tot marxa bé en tant la nova generació se
desentén del filisteTsme. Poc dura I'objectiva aleñada deis nous militants. Llur espectacu lar jerarquia desnodreix la generositat ini cial i... adéu-siau! L'impuis renovador, ma-
laguanyat, resta en segon terme. L'assegurament de la ja extingida hege
monía en els més ágils guaites de les intel-
ligents metamorfosis pictóriques, dona Hoc a una lamentable i momentánia desorientació.
L'impressionisme es deixata tant, en els uns, que el color es dil'lueix en la fugitiva
pinzellada; en altres, els més dotats, la maté- ria s'anarquitza, i despullant-la d'estructura,
destaróla, amb ávol ganyota, qo que fona- mentadament és tingut per condició essen-
cial de l'art de pintar: la sotsmissió conscient a una reducció de síntesi.
¿Cóm aventar, altrament, sense nord en la ubriagadora selva on, alquimistes del
color, vetllen, fauneses, les set muses?
Per sort la meravellosa Ilei que treballa
immanent els destina sempre desiliuradors de l'art, ha de respirar d'una o altra manera. Un alé massa recios o eixut, demana,
quan no exigeix, la natural necessitat d'obrir vies noves. I, lógica, aquesta es presenta a
temps.
No pot trair-se el sentiment d'il limitació
que guia en la seva delitosa ruta, la inspira do progressista de l'ideal.
Hi ha en els més colpejadors de la ja barrada porta del castell impressionista, un encés desfici de renovament.
Prou de color en Ilibertat! diuen les seleccions que amb benaurada intenció sal vadora van ascendint preses de senyorial escomesa.
És una nova óptica de l'art que va de
dret a esplicar-se aguditzant, ultravertebrant,
i acolorint, a I'alQária deis temps nous, la pre-
clara'concepció del Vinci, l'estructura interna deis panorames i de les figures.
Tot go que no tingui, part d'enllá de la sensualitat colorística o de la suggestió lite-
rária, millor fóra escriure retórica, una pro funda i moguda arquitectura que al temps que
ens reveli una emoció estética afinadament intel ligent, no ens digui del seu volum i na
s'aguanti en precisar-ho o en desarticular-ho, no és, en parlar estrictament, art novíssim.
- 111