Page 13 - civtat1

cuite, s'hi estábil' la comunitat de canonges
regulars, que el 1098 ingressá en la regla de Sant Agustí.
Les cel'les deis comunitaris i demés de
pendencies les situaven a rentorn deis claus tres que encara conserven! (fig. 2). En ells
sura un art ferreny en consonancia amb els
aspres temps de la
reconquesta: en ses rnigrades ga-
leries de columnes baixes que aguan ten paréis gruixu-
concretar-nos a l'art escultoric en rúltim pe- ríode de aquest estil, quan en el tombar del
segle XII al XIll assoleix el máxim esplen dor.
Per aquells anys l'església de Santa María de Manresa, aixecada pel bisbe Oliva, sufriría
des, apar que
prenguinvida
aquelles genera-
cions de guerrers,
artesans i monjos,
els quals amb ener
gía, a voltes teme
raria, foragitaven
els muslims, albo
ra que encoratja-
ven el ressorgir de
les ciéncies i les
arts, que havien
arribat a una deca
dencia suprema.
Els rústecs capi-
tells deis claustres
primitius de Man-
resa representen
els esforqos ini
ciáis de redrega-
ment de l'escultu-
ra catalana medieval, que divaga entre els records de les antigües formes locals, ibé- riques, romanes i visigotiques, al mateix temps que s'inicia el modelat angnlós i reta- llat, expressió de la fermesa de carácter de l'época, que persistí en tota l'escultura romá nica.
Pero, no és nostre intent d' estudiar aquí les fornides construccions primerenques del
románic catalá a Manresa Volem, més aviat,
(6) Capitell de la porta románica de l'esglésla de Santa Marta de Manresa
una reforma pregona.
Per les parets
que 'n resten i co que es despren deis documents, resulta que en co- mencar el segle Xlil tenia una for ma triabsidal, era de bona capacitat i eslava orientada a sol ixent La
porta d'ingrés,
malgrat de trobar- se desplacada del Hoc inicial i forca mutil lada, és un
joiell que avui en cara brilla en el
firmament de l'art. Desmontada en la centuria cator-
zena, en construir se la Seu actual, s' aprofitá per en trada del dos ca nonic de l'abadia. Per dissort, de les quatre columnes que la decoraven,
solament se'n conserven dues: així ho indica clarament la manca de continuació de la motllura de l'ábac deis capitells existents, la qual es veu bruscament tallada. Falta tam bé, per tant, l'arc que saltava entre les co lumnes perdudes, que 11 donava una major fermesa i noble aspecte. .Ara, al timpá no- més el sopluja una arcada acompanyada del
toro, acanalat i retorgat. (Fig. 3).
Per a fer-nos cárrec de 1' estructura que
-9