Page 13 - la_revista_civtat_el_noucentisme_a_manresa

nostres, ara ja algunes comencen de saber portar-les bellament i amb gran naturalitat i elegància. Per exemple vós." 10
Tornarem sobre aquesta secció en l'apartat següent. Continuem ara aquest breu recorregut per les seccions de Ciutat, i passem a la que sota l'epígraf de "La vida artística" protagonitza Rafael Benet. Aquesta secció constitueix la crònica de tots aquells fets que es produïen a Barcelona, Terrassa o a d'altres ciutats importants, convertint-se així, en tribuna pública on escatir determinats fets artístics. El procés i les vicissituds sofertes pels murals de Torres-Garcia al saló Sant Jordi de la Generalitat. El mateix autor, al primer número clarifica: "parlaré solament d'aquells esdeveniments que interessin la meva sensibilitat, que suscitin un comentari viu, encara que aquest hagi d'ésser una cosa poc agradable. Les coses poden interessar no sols directament, sinó per reacció i contrareacció". 11
Així algun dels seus articles suscitarà polèmica i les pàgines de la revista seran l'escenari d'aquestes controvèrsies. A voltes seran temes llargs, d'altres breus pinzellades de la vida artística tant catalana, com de Madrid o bé de París. Destacarem també el "Breviari", mostra de l'actualitat bibliogràfica del moment, gairebé un taulell d'anuncis, on s'informa de les darreres novetats editorials i fins i tot d'un projecte d'edició de la Bíblia, fet a Montserrat, amb les consecutives condicions de subscripció i els preus, segons les característiques del paper.
"Els nostres contes" és una altra de les seccions que, com el seu nom indica, imprimeix a cada número un conte de plena actualitat, fins al punt que al número 4, n'hi apareix un de Tomàs Roig i Llop, que constitueix el "fragment inicial d'un capítol de novel·la en el qual està treballant l'autor".12 Seguint el conte, s'hi sol publicar alguns poemes de diversos autors, des de Guerau de Liost a López-Picó, passant per d'altres menys coneguts. El nombre és variable d'un número a l'altre.
Com a articles, cal esmentar els de Pius Font i Quer sobre botànica, per exemple el de “La 'battarrea phalloides' al Bages", publicat al número 4 del maig de 1926. També un escrit sobre l'única visita que Gaudí féu a Manresa amb motiu d'una reforma exterior de la Seu projectada per l'autor d'aquest mateix article, l'arquitecte Alexandre Soler i March, així com els escrits a favor o en contra dels murals de Josep Maria Sert destinats a la catedral de Vic; o els articles sobre el pintor Joan Llimona, sobre la Seu i l'antiga església de Santa Maria...
10. Ibídem., pp.3.
11. R.BENET, "La vida artística", Ciutat, n.1, febrer-1926, pp.16.
12. Nota de la redacció a "Els nostres contes", Ciutat, n.4, maig -1926, pp.66.