Anselm Corrons i Perramon (1901·1994)

Nascut a Manresa, a la comarca del Bages, el 4 d'octubre de 1901, Anselm Corrons i Perramon va ser un dels principals dinamitzadors culturals de la seva ciutat nadiua. Dibuixant humorístic, ninotaire, cartellista, il·lustrador i pintor, va participar activament en les activitats del Cercle Artístic, del Gremi de Sant Lluc, de l’Orfeó Manresà -era un gran afeccionat a la música- i del Museu Comarcal.

 

Va fer els primers estudis a l’Ateneu Obrer Manresà i després al col·legi de La Salle.

 

Va anar a viure de molt jove a Barcelona on va trobar la seva primera feina, treballant a l’empresa que feia els fotogravats de la revista “Patufet” i va col·laborar en revistes satíriques barcelonines com ”Esquella de la Torratxa” i “La Campana de Gràcia”.

 

Reclamat pel seu pare perquè l'ajudés en uns treballs que realitzava al carrer de Sobrerroca, s'integrà de nou a la vida cultural de Manresa.

 

L’any 1928 va realitzar, amb M. Roig i J. Algué, els cartells commemoratius de la Batalla del Bruc i va dibuixar, amb J. Padró i Ll. Uró, els segells de propaganda de la “Setmana Manresana”. També va col·laborar en l’edició del 1er. volum del Cançoner Català de Joan Vilanova.

 

Aquells anys, els seus dibuixos il·lustraren publicacions culturals

tan emblemàtiques com les revistes Ciutat o Ara i, també, la Revista Ilustrada Jorba.

 

El 1930 va ser un dels principals promotors de la primera edició de la Mostra d’Artistes Manresans i, dos anys més tard, el 1932 va plasmar el seu toc humorístic en l'edició Un Llibre Verd on, juntament amb Vicenç Prat, va descriure irònicament la Manresa de la República.

 

Durant la guerra civil, fou professor, juntament amb Evarist Basiana, a l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa. Aquells anys, dissenyà i dibuixà el paper moneda -bitllets de cinquanta cèntims i de pesseta- que va emetre l’Ajuntament de Manresa i feu el mateix per a altres localitats.

 

L’any 1938 fou cridat a files. Fou evacuat primer a Ripoll, a França

després i deportat més tard a un camp de concentració de Santander, on, pel seu caràcter, esdevingué l'animador dels presos i on hi va romandre fins que va rebre els avals corresponents.

 

Va tornar a Manresa i va participar com a pintor a “La Gàbia” un grup d’artistes de l’època.

 

Compromès amb l’esquerra, va ser membre d’Acció Catalana i, el 1940, va participar en la fundació del Gremi de Sant Lluc, que integraven artistes i metges de la ciutat.

 

En la dècada dels cinquanta, es va endinsar també en la faceta de decorador i va treballar per als principals establiments comercials i cases particulars de Manresa i del Bages. Aquesta activitat fou la que va mantenir la resta de la seva vida professional.

 

El 4 de febrer de1994 va rebre un merescut homenatge a la seva Manresa natal amb la inauguració, a la sala d'exposicions La Plana de Caixa Manresa, de la mostra antològica Anselm Corrons. Tota una vida. coordinada per la seva neta Maria Carme Torras Checa, on es pogué veure bona part del seu treball i que volia redimir l'autor de l'oblit. Pocs dies abans, el 29 de gener de 1994, el diari local Regió7 va publicar una extensa entrevista a Anselm Corrons, on feia un repàs a la seva vida. Van ser les seves darreres reflexions.

 

Va morir a Manresa el 27 de juliol d'aquell mateix any 1994.