Nascut a Olot el 31 d’agost del 1878, Jaume Bofill i Mates va escriure la majoria de la seva obra amb el pseudònim Guerau de Liost. Llicenciat en dret i filosofia, va ser un reconegut poeta i periodista, a més de destacat polític i combatent del lerrouxisme amb discursos com els que es recullen a La llengua catalana a l'Ajuntament de Barcelona, de 1916.

 

La seva activitat pública començà quan es va inscriure a la Lliga Regionalista i a la redacció de "La Veu de Catalunya" -on signava sovint amb el pseudònim Puck.

 

Fou escollit regidor de l’Ajuntament de Barcelona i es preocupà de l'ensenyament, dels museus i de la sanitat. El 1918 ingressà a l'IEC i, el 1920, fou un dels acusadors d'Eugeni d'Ors en la sessió que el suspengué de tots els càrrecs públics. En aquest període va escriure Les joventuts catalanes, publicat el 1919. Entre 1921 i 1923 va ser diputat de la Mancomunitat i el 1922 fou un dels fundadors d'Acció Catalana, partit d’ideologia liberal republicana.

 

La política l’oposà a Cambó i tots dos discutiren també les seves divergències a través dels llibres. A Per la concòrdia, publicat el 1930 per Cambó, Liost en va fer oposició, el mateix any, amb L’altra concòrdia. Sens dubte, la seva activitat política es pot considerar com a una de les més properes als vents que en aquell temps corrien per Europa.

 

El primer llibre de poemes, La Muntanya d’Ametistes, de 1908, fou escrit un any després del seu casament amb Margarida Bofill, cosina seva, prologat per Eugeni d’Ors Xenius i reeditat pòstumament amb pròleg de Josep Carner, amic personal d'influència decisiva en l’escriptura dels primers versos i a qui Bofill i Mates no li va negar mai el seu mestratge. La crítica va dir d'aquest primer llibre que era noucentisme pur on, segons Xènius, el poeta empresona la natura.

 

Més tard va escriure altres volums que, seguint la mateixa filosofia poètica, inscriuria Liost en el cor del Noucentisme.

 

Només cap al final de la seva obra abandonà les seves posicions al voltant d’una poesia retòrica i ruralment militant, potser influït per la lectura de Mallarmé.

 

La seva obra inclou llibres com Somnis, de 1913, que Alexandre Plana considerà un llibre únic en les lletres llatines, La ciutat d'ivori, de 1918, Selvatana d'amor, de 1920 i Ofrena rural, de 1926.

 

Al que és considerat el seu millor llibre, Sàtires, publicat el 1927 amb  dibuixos de Xavier Nogués, fa crítica als vicis i exaltació a les virtuts dels humans des d'una visió moralista amb explosions d'ira gairebé dantesca, com va escriure Jaume Bofill i Ferro, però mai amb sarcasme.

 

Les Sàtires clericals, editades el 1978 i que no volgué publicar en vida, projecten al món eclesiàstic i eclesial les seves inquietuds i el seu rigor ètic.

 

L'Obra poètica completa (1948-1983) recull, a més dels llibres coneguts i una selecció d'articles literaris, uns quants poemes inèdits.

 

Un aspecte important de l’obra d’en Guerau de Liost és la seva adscripció a les posicions lingüístiques de Pompeu Fabra.

 

Jaume Bofill i Mates va morir a Barcelona el 2 d'abril de 1933, poc després d’ingressar de nou a la Lliga Regionalista i quan mantenia una posició molt crítica amb el laïcisme de la Segona República.