Pere Armengou i Torra (1905 ·1990)

L'arquitecte i pintor Pere Armengou i Torra va néixer a Manresa el 10 de maig de 1905. Germà d'Ignasi Armengou i Torra, fou el seté fill del matrimoni format per Emília Torra i Vallès i Josep Armengou i Manso, copropietari de la coneguda Ferreteria Armengou juntament amb el seu germà Pere, que fou alcalde de Manresa.

 

De petit va fer els estudis primaris als Germans de les Escoles Cristianes de Manresa.

 

El 1922 comença estudis universitaris d'Arquitectura a Barcelona i en aquella etapa va interessar-se per la il·lustració i la pintura. Entre 1924 i 1927 il·lustrà alguns dels contes publicats a les revistes Art Novell i Joventut, col·laborà com a crític d'art al diari El Pla de Bages, pintà alguns quadres i participà en algunes exposicions col·lectives com la de les Galeries Dalmau de Barcelona, a primers de 1927.

 

Encara estudiant, l'any 1928 va entrar a treballar a l’estudi de l’arquitecte barceloní Francesc Folguera, amb qui va col·laborar fins el 1932.

 

Aquells anys va entrar en contacte amb l’avantguarda cultural que emergia a l'entorn de l’Escola d’Arquitectura del Cercle Artístic de Sant Lluc.

 

El 1929, l'any de l'Exposició Internacional de Barcelona, fou coautor, juntament amb el seu company d'estudis Francesc Perales, d'un projecte d’un club esportiu que s’exposa a les Galeries Dalmau conjuntament amb els treballs d'altres joves arquitectes renovadors amb qui va fer amistat i amb els que, el setembre de 1930, havent acabat els estudis d'arquitectura, va viatjar a Sant Sebastià a una exposició de pintura i arquitectura contemporània organitzada per l'Ateneu Guipuscoà.

 

Fruit d'aquell viatge va néixer la idea d'agrupar-se i el 26 d'octubre de 1930 es constituí a Saragossa, amb divuit socis fundacionals, el Grupo de Artistas y Técnicos Españoles para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea(GATEPAC) que s'organitzà amb els subgrups centre de Madrid, nord de Sant Sebastià i Bilbao i Est de Barcelona, adoptant aquest el nom de Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània (GATCPAC). El grup, que s'emmirallava al grup francès L'Esprit Nouveu, tenia com a objectiu promoure l'arquitectura d'avantguarda, contribuir al desenvolupament de la llavors nova orientació racionalista universal en arquitectura i resoldre i estudiar els problemes que es presentaven en la seva adaptació al medi. Els integrants catalans foren Josep Lluís Sert, Sixte Illescas, Ricard Churruca, Germá Rodríguez Arias, Josep Torres Clavé, Cristòfor Alzamora, Manuel Subiño, Francesc Perales i el mateix Pere Armengou.

 

L'any 1931 participà en la creació d'AC Documentos de Actividad Contemporánea, una revista trimestral que era l'òrgan d'expressió pública del GATEPAC. Aquell mateix any feu una enèrgica queixa al GATCPAC pel suport d'alguns dels seus membre a un escrit del col·legi d'arquitectes poc respectuós amb la llengua catalana i va exigir que fessin constar que opinaven a títol personal i no en nom del grup.

 

Aquell mateix 1931, juntament amb un amic i company pintor, va viatjar a París, Stuttgart, Frankfurt i Berlin a veure teatre, opera, cinema surrealista, exposicions i l'arquitectura emergent, sobretot la de l'escola Staatliches Bauhaus.

 

Un any més tard, el 1932, es llicencià com a arquitecte, entrà a treballar com a arquitecte municipal interí de l’Ajuntament de Manresa, substituint a Josep Firmat, i s'incorporà com a arquitecte municipal de Sant Fruitós de Bages, càrrec que va mantenir fins a la seva jubilació.

 

Com a arquitecte municipal de Manresa va signar el pla de l’Eixample de 1933, l'elaboració del qual l'havien dut a terme uns anys abans els arquitectes Josep Firmat i Ferran Tarragó. Tot i així proposà fer-hi alguns canvis que, segons ell mateix va explicar anys més tard, no es van fer perquè «hi havia impaciència per aprovar el pla, que ja portava tres anys de retard, i per això no es va fer cap de les modificacions que vaig recomanar».

 

El mes de juny de 1933 començaren les obres del Grup Escolar Renaixença, el seu projecte més significatiu. Construït en un solar de cent mil pams quadrats que va costar 750.000 pessetes hi va aplicar la seva visió de l'arquitectura racionalista, intervenint fins i tot en el disseny del mobiliari escolar perquè estigués adaptat a les mesures i necessitat dels 700 infants que haurien d'ocupar les seves 14 aules. El centre fou inaugurat pel president de la Generalitat Lluís Companys, el conseller de Cultura Ventura Gassol i l’alcalde de Manresa Francesc Marcet, el 15 de setembre del 1934. Aquell mateix any l'obra fou destacada al número 16 de la revista AC on Pere Armengou hi publicà l'article ‘Escuelas graduadas en Manresa’.

 

Durant aquells anys va projectar una escola al Bosquet de Sant Fruitós de Bages, i a Manresa una caserna per a la Guàrdia Civil, la piscina municipal i el cobriment del Torrent de Sant Ignasi per convertir-lo en la principal via d'accés a la ciutat.

 

L'any 1936 s'integrà al llavors recentment creat Sindicat d'Arquitectes de Catalunya (SAC) i el 29 d'abril de 1938 fou un dels 25 arquitectes del sindicat que van signar la carta dirigida a l'Inspecció General d'Enginyers de l'Exercit de l'Est en la que, arran d'un decret de la Generalitat que mobilitzava els treballadors de la construcció -on s'hi incloïen els arquitectes- i que afectava 32 dels seus afiliats, se'ls demanava que «los arquitectos en cuyo nombre y representación cursa este Sindicato la presente instancia, se movilicen con el máximo grado posible»

 

Durant la Guerra Civil va realitzar els projectes i direcció d’obres dels refugis anti-bombardeigs i contribuí a salvar la basílica de la Seu de Manresa, amenaçada d'enderroc pels elements més extremistes de la UGT i la CNT. Per aconseguir-ho, juntament amb l'arquitecte de la Generalitat Josep Gudiol i Ricart, van alentir el seu enderrocament fent desmuntar pedra a pedra l'agulla que presidia el campanar que havia projectat l'arquitecte Soler i March fins que la situació es va calmar.

 

El 1938 va ser cridat a files per combatre a la guerra i fou mobilitzat a l'exèrcit de l'Ebre. Allí coincidí amb l'arquitecte madrileny Candela amb qui va fugir cap a França, on s'hi va quedar fins a finals de 1940.

 

L'any 1941 tornà a Catalunya i s'instal·là a cavall entre Sant Fruitós de Bages, on continuà exercint d'arquitecte municipal, i Barcelona, on hi va obrir el seu estudi professional i des d'on feu projectes per a construccions a Sitges i a Manresa i, en col·laboració amb altres arquitectes, projectà, entre altres, els edificis dels Laboratoris Esteve de Barcelona i dels Laboratoris Almirall de Sant Andreu de la Barca.

 

L'any 1966 col·laborà amb l'arquitecte manresà Josep Maria Armengou Vives en l'elaboració del projecte de l'Escola de Mestratge industrial de Manresa.

 

El 1980, en complir 75 anys, es jubilà i deixà d'exercir d'arquitecte municipal de Sant Fruitós de Bages.

 

Pere Armengou i Torra va morir a Barcelona el dia 16 de febrer de 1991 a l'edat de 85 anys.